COMENTARIS AL
“LLIBRE DE LES REVELACIONS DE L’AMOR DIVÍ”
De Juliana de Norwich.
El que es pot destacar d’aquest benaurat llibre, es que és un relat d’experiències personals profundes i completes amb el real del diví en Juliana.
Per a ser presentat, en tot temps, a tota la “família humana” i esdevenir com un ferment de gràcia i de comprensió de la realitat divina, a desvetllar en cadascú segons sa pròpia llibertat i maduresa personal.
Inclou i abasta a tota la família humana: inclou a tots els avantpassats en el perdó diví, inclou, els actualment en encarnació en la “gràcia edificant”, i també inclou a totes les ànimes que en un temps futur s’encarnaran en la humanitat terrestre en la “gràcia del real del diví”.
Com a revelació i comunicació directa de la “comunitat divina del Qui És” amb la comunitat humana del Que som, té el poder de mobilitzar en cadascú tot allò de la realitat que un exercita i vol créixer.
Igualment que en Ramon Llull, expressa la revelació divina en sa llengua materna i en un llenguatge ric d’expressions lingüistes completes, en que es mostra en un sol conjunt, el subjecte, la qualitat i l’objecte de dita qualitat.
Igualment com en l’actualitat, en el llenguatge psicològic dels llibres d’Antonio Blay, utilitza les expressions de les tres qualitats bàsiques de la persona: intel•ligència-consciència-saviesa, amor-joia-bonesa, i energia-voluntat-poder.
El llibre de Juliana de Norwich, està estructurat en setze revelacions curtes, (“showings”) que va escriure a l’any 1373 en una greu malaltia, i vint anys més tard, va ampliar el seu comentari en 86 capítols, amb la riquesa d’un llenguatge profund i complet, que vol abastar la totalitat del real de la naturalesa de les qualitats humanes i de la Trinitat divina que les animen.
“...En una ocasió el nostre bon Senyor va dir: "
Tot acabarà bé". En un altra: "Tu mateixa veuràs que totes aquestes coses acabaran bé". En aquestes dues paraules, la meva ànima hi va comprendre diversos ensenyaments.
...Vol que nosaltres coneguem que no sols li importen les coses grans i nobles, ans també li importen igualment les humils, petites, insignificants i simples.
Un altre sentit és aquest: moltes accions són dolentes i causen mals tan grans que ens sembla gairebé impossible que res de bo en pugui sortir. I així ens planyem i lamentem mentre no podem reposar en la contemplació del Déu de tota benaurança, tal com hauríem de fer. La raó és que la nostra raó és ara tan cega, baixa i ignorant que som incapaços de conèixer aquella suprema i meravellosa saviesa, el poder i la bondat de la beneïda Trinitat.” (cap. 32, pag.129).
La estructuració del seu llibre en 86 capítols no sembla casual.
El cap. 1 i el 86 són a mena de resum del total.
A partir del cap. 2 fins al 85, si els agrupem de tres en tres, en grups de dotze, se’n formen en total set grups complets. La particularitat es que si sumem els tres capítols de cada grup, (un cap. múltiple de 3, amb el seu anterior i el seu posterior), sempre sumen una reducció a nou: un nombre complet.
Es pot desprendre una llei matemàtica, que pot dir:
Qualsevol nombre (factor de 3), juntament amb els seus complementaris polars, anterior i posterior, (-+1), (+-1), esdevé un nombre "complet", (factor de 9)
Que expressat en un llenguatge més psicològic i religiós pot dir:
Qualsevol qualitat trinitària, (del cor, de l’ànima, de la joia, de la bellesa, i de l’amor...del nom de Déu en la cultura cristiana), juntament amb les seves qualitats complementàries, (del cap, de presència del real, de persona i de poble, de la saviesa vivent en l'immediat...del nom de Déu en la cultura jueva), i (del cos, de l’entorn vital, de la força i submissió...del nom de Déu en la cultura musulmana), esdevé la complitud del "SER VIVENT".
...encara en quedarà una quarta part més, fins a dotze, (amb l'experiència humana oriental...budisme, induisme, taoisme), per completar el
"voler de la presència del diví, aquí".Així, sembla que cada tres capítols formen una unitat “didàctica completa” sobre un concepte o un tema determinat. I que el valor numerològic del nombre del capítol es correspon amb el tema tractat en dit capítol.
Per exemple, en el cap. 26, (el valor de les lletres del nom de Jahvè = a 26, també el nom de Déu en les lletres en hebreu és igual a 26). I el tema del capítol 26 del llibre és: “Déu i Senyor nostre és l’ésser suprem”. I els cap. 26+27+28 expressen com el Senyor Altíssim es manifesta en si en el seu nom, en sa creació, i en el seus fills de la salvació amb la compassió de la Passió del seu Estimat, el Crist.
Els cap. 23+24+25, expressen com el Crist vol que ens alegrem en gran manera amb ell per la nostra redempció; com nostre Senyor Jesús, s’alegra de mostrar-nos el seu cor diví, traspassat per amor; com la gran joia de la Mare de Déu, nostra Senyora Santa Maria, en ensenyar-nos a estimar-lo i a estimar-nos...
Així, sembla que amb tots els capítols, i amb grups de tres, cadascú hi pot descobrir allò que els uneix i que ens toca directament al nostre cor.
Els cap. 20+21+22, Expressen com la Passió desconeguda de Jesús en la creu de sa vida, esdevé memòria unitària i estímul de l’Amor-salvació-joia-comunitat-vida.
Un càntic sorgeix del cor:
...El cos i l’ànima humana de Jesús han estat del tot transformats en sa vida de Passió.
Ha esdevingut tot Amor i tot Real en esdevenir del tot humà...
Déu, com a Pare se l’ha fet tot seu, en cos, ànima i Esperit.
Per tots els nostres "pecats de tots els temps" ens ha donat tota la seva humanitat de Fill de l'Home original...
Per tots nosaltres s’ha convertit aquí en tot Real.
Aquesta és la gran vida de Passió: Jesús viu i pateix en la creu de sa vida, la separació humana del diví-original. Aquest és el gran sacrifici: Jesús en fer-se del tot humà, esdevé tot diví aquí, tot real.
Ara, ja cap nostra “imatge personal” de Jesús ja no serà cap obstacle ideal, ni doctrinal, ni eclesial, al nostre creixement en el real d'Ell, en la unitat del món real, en la realitat del més preciat: l'amistat directa del bon Jesús en la simplicitat de tot qui és.
En la seva Ascensió al Pare, ens dóna el seu regal:
Pare nostre del Cel...
Pare nostre del Cel...
Pare nostre del Cel...
Ens deixa la seva “petjada” al si del nostre cor i de nostra memòria...
...Aquella santa nit al mont de les oliveres de la pau, en que Jesús acceptà del tot el "calze" del diví... Jesús mirava el cel, la lluna era plena, Jesús en mirar-la profundament:
"...
Pare nostre del Cel, tingueu compassió...jo moro, però, vull que tothom visquin en vós, Pare.
Germanes i germans del meu cor, la germana lluna n'és el meu testimoni, ella us recordarà per sempre i us reflexarà la meva humanitat real: mireu-la així. Shalom! ...aquí, Hi sóc!"
Tots els capítols en conjunt, sembla que es vol expressar la totalitat de la realitat que És.
En disposar-se a una re-flexió atenta de submissió i escolta del que és més simple... de la veu que mai no parla... un càntic de lloança al real d’Ell...
podem veure com en quatre condicions:
1a. ...Tothom ha d’esdevenir tot qui és:
L’amor ha d’esdevenir tot amor.
La llum ha d’esdevenir tota llum.
La llibertat ha d’esdevenir tota llibertat.
El poder ha d’esdevenir tot poder...
Així, l’amor que vol ser poderós no és amor veritable...l’amor ha de ser tot amor...
Així, la saviesa que vol ser poderosa no és saviesa veritable...
La ment ha d’esdevenir tota ment.
El cor ha d’esdevenir tot cor. El cap ha d’esdevenir tot cap. El cos ha d’esdevenir tot cos.
Així, tot ha d’esdevenir qui és!
2a. ...Déu pot esdevenir qui i que vulgui, que per això ho és tot complet.
Déu no necessita de la nostra parcialitat, ans al contrari, necessita de nostra anònima continuïtat d’Ell, necessita de nostra ferma decisió de clara presència en sa presència, en sa unitat de vida completa d’Ell.
Déu, com a mà creadora de tot, com a font de tota existència sensible en nosaltres,
es necessita de nostra disposició a no aturar ni a "estripar" el que és complet.
Tot eix d’Ell i a Ell hi torna.
Tot registre sensible en nostra memòria no ha de perdre la seva unitat d’Ell.
Nostre egoisme, en nostra memòria, atura i estripa el que és complet.
Quan l'amor esdevé solament amor...es pot així “fruitar” la intenció completa del diví.
Nostre desig de voler estimar amb “poder”... atura la pròpia gràcia de l’amor.
L’impuls de l’amor, eix del diví i torna a Ell amb els seus fruits, en un sol gest complet i unitari, però en ser aturat en nostra memòria, pel nostre desig, es podreix...es deforma...i es guardat a la “fosca morra”, esdevé arxivat en nostra memòria fosca com a “pendent de viure...”, “esperant la mort...”, “esperant un paradís...”, i des d’allí, el que havia estat diví, ens condiciona secretament com a egoisme, pors, idealismes, projectes moralistes, intoleràncies de la bellesa, de la llibertat, de tot el que és complet, de tot el real diví.
Necessitem de molta compassió de sa “passió” d’Ell.
3a. ...Déu fa del que és perquè ho És.
Déu fa de pare perquè és tot Pare.
Déu fa de fill perquè és tot Fill.
Déu fa d’esperit santificat perquè és tot Esperit Sant.
Déu fa de mare perquè és tot Mare.
Déu fa d’amor perquè és tot Amor.
Déu fa de llum perquè és tot Llum.
Déu fa de poderós perquè és Totpoderós.
Déu fa d’humanitat perquè és tot Humanitat.
Déu es fa totalitat perquè és tot Totalitat.
Déu es fa realitat perquè és tot Realitat.
4a. ...Tot que és del tot el que és, ho És.
L’humà pot esdevenir diví, en fer-se tot humà, perquè en fer-se tot humà esdevé tot real, i esdevenint tot real esdevé tot de Déu, tot qui és.
Quan l’home es sotmet a la gràcia del diví, es fa tot qui és,
deixa sa deformitat egoista de les pors i dels poders,
deixa tota imatge ideal de fugida que s’ha fet de si, del món i de déu, i esdevé tot realitat.
Quan la ment esdevé tota ment i l’alè tot alè, el viure esdevé tot viure.
Així, tot qui viu realment, ha esdevingut simultàniament tot humà i tot diví...
Aleshores esdevé tot real, tot de Déu, tot qui és.
“...El qui testifica aquestes coses diu: "Sí vinc de pressa." Amen.
Veniu Senyor Jesús.” (Ap 22,20)
Ell, va prometre que vindria...i segurament vindrà.
Salutacions, amics.
ramonjah Lleida juny del 2008
...som respirats pel diví...
Missatge 02-juliol del 2009
Santa Maria Verge:
"Estimats fills Jo us crido perquè necessito de vosaltres. Necessito cors preparats per un amor immens.
Necessito de cors no recarregats per la vanitat.
De cors que estan preparats per voler com ha volgut el meu Fill, que estan preparats per sacrificar-se com Ell s'ha sacrificat pel meu Fill. Sí, necessito de tots vosaltres.
Per poder venir amb mi...heu de perdonar-vos entre vosaltres mateixos, perdoneu els altres i adoreu al meu Fill.
També adoreu-lo pels que encara no l'han conegut, i pels que no ho volen. Per això necessito de vosaltres, per això us parlo directament al cor. Us dono les gràcies. "
Espiritualitat alternativa: ACTES PRE-PARLAMENT LLEIDA 2009VEDANTA-ADVAITA...
...atenció no-diferenciada
...mirar com és, no com sembla...
...PERCEPCIÓ,
SENSE INTERPRETACIÓ.
...MEDITACIÓ INTERNA (en el descans-silenci), SENSE OBJECTE.
...MEDITACIÓ EXTERNA (en l'acció), SENSE SUBJECTE.
...a l'exterior, l'objecte ha de ser tot objecte:
"tot Ell-objecte era en mi de cada forma..."...a l'interior, el subjecte ha de ser tot subjecte:
"tot jo era Ell..."així:
quan tot objecte esdevé tot objecte, i
quan tot subjecte esdevé tot subjecte:
tot objecte esdevé tot subjecte, i
tot subjecte esdevé tot objecte:
TOT ESVEVÉ U.
TOT ESDEVÉ QUI ÉS:
Pare nostre del Cel del Ser.
